Translate

divendres, 16 de juny de 2017

L'IMAGINARI: LA CONSTRUCCIÓ DE LA 'HISTÒRIA DE L'ART"


LICEU MARAGALL DE FILOSOFIA (Ateneu Barcelonès)

Dissabte, 17 de juny de 2017 a la Sala Verdaguer de l’Ateneu

Sessió a les 11h del cicle d’enguany  en el present curs:


“L’imaginari”,

Tema: “Construcció de la ‘Història de l’art’”
           
Intervenen: 

Mireia Freixa 
(catedràtica història de l’art UB) i

Guillem Tarragó 
(periodista i prof. d’història de l’art)
                                    


divendres, 26 de maig de 2017

DÉU: "MORT" O "REVENJA" CURS 2017/18

Així com la “mort de Déu” popularitzada pel filòsof Friedrich Nietzsche és una metàfora suggestiva però que no s’ha de prendre al peu de la lletra, també es pot interpretar de moltes maneres la “revanche de Dieu” famosa a partir del llibre homònim del politòleg Gilles Kepel. 

De fet i en molts aspectes, totes dues metàfores tenen més a veure amb els humans i les seves societats o cultures que no pròpiament amb la divinitat. Com deia Nietzsche, és la humanitat la que ha “matat” o ha deixat morir en si mateixa la religiositat i la presència de Déu. Ho ha fet en un moment molt concret del seu desenvolupament històric –insisteix Nietzsche- i d’acord amb tendències humanes, res més que humanes.

Les dues metàfores remeten a complexos processos socials de llarga duració més que no a cap presumpte esdeveniment més o menys puntual. Per això, tant en un cas com en l’altre, és molt difícil destacar un o uns pocs “protagonistes”. No obstant això, expressen també la perspectiva d’un moment històric donat on –amb escàndol i sorpresa- hom va prendre consciència que, inclús en coses tant universals i constants en la humanitat com l’esperit religiós, s’hi poden constatar canvis disruptius força profunds. 

La metàfora de la “mort de Déu” prenia nota de llargs processos com la modernització que impulsaven (Max Weber) la progressiva secularització de les societats. Inclús Karl Marx, considerant la religió “el opi del poble”, volia eliminar o minimitzar radicalment la presència històrica, constant i hegemònica de les religions, les esglésies, els dogmes i els sacerdots en la vida social, política i en la mentalitat de la gent. Així, després de segles de batalles al voltant de la religió amb relatiu èxit i molta violència, moviments moderns com p.e. els filòsofs de la sospita, el marxisme, el laïcisme liberal però també el mode de vida modern i l’afany consumista... semblaven aconseguir la fi de la religió, almenys com a element públic i polític de gran impacte.

Ara bé, llavors es va produir un gir històric sorprenent que exemplifica l'impressionant contrast de les dues metàfores escollides. La “mort de Déu” -anunciada per alguns durant els darrers 500 anys d’Edat moderna- contrasta amb la “revenja de Déu” proclamada en les darreres dècades. Per a sorpresa i escàndol de tothom –laics i creients- les dues metàfores s’oposen tan radicalment com els dos moments històrics a què fan referència. 

Durant segles, uns proclamen que la societat i la població són immerses en un procés de secularització tan llarg i profund com mancat de tota possibilitat de retorn! Però fa només unes dècades, altres proclamen –precisament quan la religió semblava totalment foragitada de la política- el seu retorn triomfant i inclús “venjatiu”. 

Certament sorprèn que, en un procés força paral.lel a la fi de les ideologies (Daniel Bell), en l’actualidad gran part de la humanitat mostra un renovat impacte de la religió alhora que –paradoxalment?- disminueix la seva ideologització. Com destaquen analistes com Gilles Kepel o Samuel Huntington sobretot a partir de la dècada de 1970 l’impacte de la religió (especialment dels tres grans monoteismes: cristianisme, judaisme i l’islam) en les societats i en els conflictes polítics es torna a mostrar enormement important i digne de ser pensat. 

Això és el que vol fer l’associació filosòfica Liceu Maragall durant el curs 2017-18 en la seva seu habitual de l’Ateneu Barcelonès. Vol estudiar un tema tan clàssic i perenne com la importància de la religió per a la humanitat des d’una perspectiva radicalment contemporània i de filosofia del present. 

Vol analitzar les causes i conseqüències del retorn del religiós en la vida política, social i cultural de la humanitat precisament en plenes turboglobalització neoliberal, l’anomenada “societat del coneixement” i l’explosió de les tecnologies de la informació i la comunicació. En definitiva, vol pensar radicalment el nostre present que sembla moure’s de forma inquietant i conflictiva entre “la mort” i la “revenja de Déu”.


Font: 

dissabte, 20 de maig de 2017

L'IMAGINARI EN L'ART. LES MÀNDORLES DE BENET ROSSELL


MÀNDORLA: 
Aurèola que pren sovint una forma ametllada, on s’inscriu la figura del Crist en Majestat, entre d’altres, com a signe de divinitat.

BENET ROSSELL: 
(Àger, 23 d'octubre de 1937 - Barcelona, 21 d'agost de 2016) fou un artista català. Dibuix, gravat, escriptura sígnica, performance, escultura, cinema, música, teatre i poesia s'entrellacen en la seva obra i donen lloc a una personalíssima concepció de l'obra d'art en continu procés de reinvenció. Fou un dels artistes contemporanis del país amb un corpus més complex i agosarat.

dissabte, 28 de gener de 2017

CULTURAL IS POLITICAL



“Cultural is Political”: Girs culturals i postcolonials desenvolupa moltes de les aportacions del gir cultural esdevingut en la segona meitat del segle XX. Mostra que cultura i política no són aspectes diversos de la vida humana, ja que la cultura penetra més enllà de produccions “elevades”, fins les profunditats de la política, els valors, la cohesió social, els conflictes, les solidaritats, els interessos, la cooperació, els compromisos... Per això les lluites pel reconeixement cultural se sumen a les de redistribució econòmica en la llarga història en favor de la igualtat i la dignitat; mentre que –alhora- la manca de respecte i reconeixement cultural constitueixen formes execrables d’humiliació i exclusió. 

“Cultural is Political” és el 25 llibre fruit dels 35 anys de debats, conferències i cursos del Liceu Maragall de Filosofia a l’Ateneu Barcelonès.

CULTURAL IS POLITICAL
ISBN 978-84-617-6510-2
Dracmaycat Edicions
Primera Edició
Idioma Català
Págines 320

PVP 22€   PREU SOCI 15€


RESERVES

Es pot adquirir a totes les activitats del Liceu Joan Maragall de Filosofia a l'Ateneu Barcelonès



FORMAT E-BOOK





CULTURAL IS POLITICAL
ISBN 9781326914264
Dracmaycat Edicions
Primera Edició
Idioma Català
Págines 320
Format d'arxiu PDF
Mida d'arxiu 1.36 MB
PVP  4€

Support independent publishing: Buy this e-book on Lulu.

divendres, 16 de desembre de 2016

divendres, 16 de setembre de 2016

L'IMAGINARI D'AGUSTÍ D'HIPONA A HEGUEL


Properes sessions:

22-10-2016 “L'imaginari sobre l'interès econòmic en els segles XVII i XVIII” Marta Doltra i “Entre la memòria i la indiferència: hermenèutica de la identitat humana” Albert Llorca.
Totes les sessions seran a les 11 hores a l'Ateneu Barcelonès.


A la humanitat, la “realitat” se li dóna inevitablement d’una manera “humana”, lingüística, cultural i en l’imaginari. Això no la fa menys “real”, decisiva o perillosa, sinó sovint tot el contrari. És quelcom a tenir en compte en tot moment. 

De forma inexorable i com a resultat de la “condició” o “naturalesa” humanes, pensem, experimentem i reaccionem davant la “realitat” amb tota una profunda i mediada complexitat lingüística imaginària. No només “reflectim” la realitat sinó que la “construïm” en graus que cada vegada la ciència constata que són més grans del que es creia. 

Hi ha essencials components “d’imaginari” en totes les grans qüestions, problemàtiques i “realitats” humanes ja siguin personals o col·lectives, p.e. redefinint les identitats de gènere, classe, nació, raça... 
És una qüestió que abasta des de la tradició greco-llatina a l’actualitat més contemporània on inclou les significatives aportacions–per exemple-de Berger-LuckmannKuhn o el postmodernisme, passant per la psicoanàlisiLacan o Castoriadis i també B. AndersonHobsbawm o Bauman.

Això és el que vol estudiar -amb la màxima perspectiva “macro” que facil·lita la filosofia- el Liceu Maragall durant el curs 2016 – 2017 en la seva acollidora seu tradicional de l’Ateneu Barcelonès.

Font: http://goncalmayossolsona.blogspot.com.es/2016/05/limaginari.html

dilluns, 5 de setembre de 2016

MACROFILOSOFIA DEL PRESENT



Martha Palacio, professora de Filosofia de la UB,
Ginés Navarro, professor de la UNED,
 i Gonçal Mayos, professor de Filosofia de la UB