Translate

dilluns, 17 de febrer del 2014

MATERIALS PEL DEBAT

Començarem a introduir diferents textos que tenen a veure amb el tema del curs actual : Poder (s) i subjectivacions. La idea és que cada text generi un debat. Això vol dir que només serà benvingut qualsevol comentari sinó que cal que us animeu a fer-ho per donar vitalitat i sentit a aquest blog.

LAS REDES DEL PODER


 

Escrito por Luis Roca Jusmet

El año 1976 Michel Foucaut da una conferencia en la facultad de Filosofía de Bahía, en Brasil, que titulo Les maillons du pouvoir, que quiere decir literalmente las mallas del poder. Es un texto interesante porque el filósofo francés está totalmente inmerso en la problemática del poder y a punto de desplazar sus problemáticas de estudio del micropoder al macropoder. La conferencia, que fue publicada el año 1981, formula, por una parte, la concepción global del poder que Foucault siempre mantuvo, y por otra recapitula sobre sus estudios de micropoder ( hospitales, ejército, escuela, prisiones). Es también el momento en que ampliará su análisis de la sociedad disciplinaria a otros mecanismos más indirectos de la sociedad moderna.
Hay en el texto una primera reflexión sobre la insuficiencia de la concepción del poder en la tradición occidental. La empieza con el psicoanálisis y la dicotomía establecida por Freud entre instinto/cultura. La cultura tiene así un aspecto represivo que limitará y descabezará el impulso instintivo. Foucault reconoce que algunos psicoanalistas posteriores ( Klein,Winnicott, Lacan) han enriquecido y matizado mejor la cuestión, al entender la represión como un mecanismo de la pulsión y que de la carencia que produce aparecerá la falta que dará origen al deseo. El deseo será entonces un producto de la represión. La misma pulsión será el resultado de la interacción entre el cuerpo y la ley. Pero así y todo lo que se modifica es la concepción del deseo, no la del poder. El poder sigue vinculado a la fuerza negativa de la ley. El poder es jurídico, es obligación o prohibición, que ejerce alguien, que pertenece a alguien. Los estudios etológicos también contribuyen a esta idea, sobre todo a partir del axioma de Levi-Strauss de que la cultura aparece a partir de la prohibición del incesto. Foucault señala que, de todas formas, nuevos antropólogos como Pierre Clastres abren otros horizontes.

EL PRINCEP: 500 anys

MAQUIAVEL: NOVA POLÍTICA?

Maquiavel
Pot nàixer una nova política amb paraules velles? Pot haver profundes revolucions conceptuals i canvis en els principis més bàsics, usant gairebé les mateixes paraules que l’entorn menys innovador? Es pot inaugurar una nova política en un tractat anomenat a “El príncep”? 
 
Vam argumentar que sí a la taula rodona del Liceu Maragall l’Ateneu Barcelonès de la commemoració dels 500 anys de l’escriptura de “El príncep(a l’Ateneu Barcelonès el 25-1-2014). I en aquest post intentarem desenvolupar-ho.

És sabut que en dues obres gairebé coetànies, Maquiavel sembla defensar dues formes polítiques oposades. El Príncep defensa aparentment una monarquia autoritària inclús en la línia de l’absolutisme. En canvi, en els Discursos sobre la primera dècada de Tito Livi defensa el republicanisme com la millor –i quasi democràtica- manera de canalitzar els inevitables conflictes de la vida social, econòmica i política.

Aparentment El Príncep és un tractat que aconsella els poderosos per assolir el poder i conservar-ho. Hom podria pensar que és una espècie de guia sobre el comportament exitós o més adeqüat, en la línia del llibre El cortesà escrit gairebé coetàniament per Baltasar Castiglione.

Vist així El Príncep no sembla massa revolucionari, com tampoc El cortesà. Però cal apuntar que ja la proliferació d’aquest tipus de llibres indica significatius canvis socials. Mostren que els poderosos –tradicionals senyors indiscutits- comencen a veure’s obligats a acceptar consells si volen continuar sent poderosos. En termes d’un altre italià, Giuseppe Tomasi di Lampedusa: si volen que tot continuï igual, han de canviar-ho tot profundament.

divendres, 14 de febrer del 2014

PODER(s) I SUBJECTIVACIONS. TRENTA ANYS SENSE FOUCAULT




14-12-2013 (11h) 
“Poder(s) i subjectivacions. 
30 anys sense Foucault”. 
Marta Doltra (cat. IES) 
Lluís Roca-Jusmet (cat. IES)


PODER(s) I SUBJECTIVACIONS. TRENTA ANYS SENSE FOUCAULT
(Ateneu Barcelonès, 14 de desembre de 2013)

En complir-se trenta anys de la mort de Michel Foucault (1926-1984), el Liceu Maragall amb la col•laboració de l’Ateneu Barcelonès ha organitzat una doble conferència impartida per Marta Doltra i Lluís Roca-Jusmet, ambdós catedràtics de filosofia d’IES. És innegable actualment que a partir de Foucault, la reflexió sobre el poder s’ha transformat radicalment; hom ja no considera únicament el poder aïllat de l’Estat, i s'ha vist la necessitat de dibuixar el mapa de la complexa xarxa de poders units els uns amb altres, en què el poder de l’Estat és més del conjunt. És característic de Foucault, també, cercar el poder a través d’aquelles paraules i discursos que defineixen i marquen límits; textualisme que ha estat àmpliament compartit.

La primera a prendre la paraula, M. Doltra, va esbossar una panoràmica de l’evolució de l’obra foucaultiana. Aquí el poder no és un element dolent, sinó necessari, que ha de ser exercit de manera racional. Un dels productes d’aquesta racionalització és l’humà entès com a subjecte. Com és sabut, Foucault presenta quatre tipus consecutius de poder: el poder sobirà que disposa de la vida i mort dels súbdits, el poder pastoral que controla les ànimes dels creients, el poder panòptic que intervé sobre el cos de les persones i les sotmet a disciplina; i, finalment, el biopoder que domina tant el cos com la voluntat de les persones, en nom de la normalització.

M. Doltra va acabar la seva intervenció reflexionant sobre el tens diàleg que tingué lloc entre Foucault i Chomsky el 1971 al voltant de la “naturalesa humana” i de la justícia (N. Chomsky – M. Foucault, Naturaleza humana: Justicia versus poder. Buenos Aires, Katz Editores, 2006). Fou un diàleg fallit perquè no es va aconseguir un punt de trobada entre tots dos pensadors. Chomsky argumenta que es pot parlar d’una naturalesa humana comuna i, posteriorment, defensa la desobediència civil entesa com a creativitat davant del poder de les institucions que no obeeixen les seves pròpies lleis ni són coherents amb els seus principis. Foucault, per la seva banda nega qualsevol tipus d’humanitat més enllà de l’adaptació constant a les situacions i, donat que cadascú actua pel seu propi interès i cerca el seu benestar, no hi ha cap mena d’ideal de justícia. 


Lluís Roca-Jusmet, per la seva banda, se centrà en les últimes obres de Foucault a patir de 1976 quan, després de l’exitós viatge als Estats Units, treballava en la Història de la sexualitat i la recuperació d’autors hel•lenístics, feina reflectida en els seus cursos al Collège de France. Tres eixos vertebren la producció del Foucault madur: el saber i la veritat, les relacions de poder, i la constitució del subjecte (com a malalt, delinqüent, boig, a partir de la seva sexualitat…). El punt en comú que troba en Foucault és el qüestionament dels valors universals (justícia, drets humans…); tota lluita té lloc en nom d’algú (com el proletariat) però mai en nom de la totalitat. Aquest és un dels motius de l’allunyament del marxisme que Foucault va protagonitzar, i de l’apropament a certs grups marginals (els presos, els disidents…)

Roca centra la seva atenció en dos conceptes que Foucault recupera dels grecs, “la cura de si” i la parrhesía (llibertat de paraula). A través de la cura de si, el subjecte es construeix a si mateix com si d’una obra d’art es tractés a fi de trobar un estil de viure propi que es pot entendre com una estètica de l’existència. L’apel•lació a la parrhesía, a la llibertat política serveix per entendre el que Foucault no defineix teòricament però sí a través de la pràctica: el dret a parlar, a dir coses interessants i a interpel•lar el poder; el poder, en fi que les minories puguin expressar-se davant del poder normalitzador.

Per aquest motiu, no ha de sorprendre, en aquells mateixos moments, la insistència de Foucault en repensar els ideals de la il•lustració, tot seguint el consell kantià d’atrevir-se a pensar sense tutors, sense llibres, metges o directors de consciència que volen pensar per nosaltres.

Text 
Ricard Gómez i Ventura




dijous, 13 de febrer del 2014

PUBLICACIONS LICEU MARAGALL DE FILOSOFIA


HI HA UNA NOVA POLÍTICA (2014)

Sumari. Gonçal Mayos i Joan Morro (eds), Marta Doltra, Xavier Filella, David Galcerà, Ricard Gómez i Ventura, Albert Llorca, Lluís Roca Jusmet i Joan Subirats, Barcelona: La Busca, 2014

PVP 12 €



LA FILOSOFIA COM A FORMA DE VIDA (2014)

Sumari. Albert Llorca (ed), Antoni Bosch Veciana, jordi Bayod, Marta Doltra, Rosa Rius, Gonçal Mayos, Ginés Navarro i Lluís Roca, Barcelona: La Busca, 2014

PVP 12 €



ART I FILOSOFIA (2011)

Pròleg: Mose Cometta; Domingo Cabezas, Sobre la norma del gust; Robert Caner-Liese: Crisi de sentit i forma dramàtica. Sobre l'encontre de th L. Adorno i Samuel Beckett; Joan Cavaller; L'alteració de l'estructura clàssica del discurs en el cinema contemporani; Marta Doltra: Postmodernitat i narració cinematogràfica: Scorcesse, els germans Coen i Quentin Tarantino: David Galcerà: Últims tractaments al cinema de "zona grisa" i "banalitat del mal"; Ricard Gómez:F. Jameson el repte de pensar el prsent a partir del cinema. Bases d'una hermenèitoca social; Laura Llevadot: L'ètica hiperbòlica de Lars Von Tier; Albert Llorca: Una reflexió hermenèutica en l'estètica teatral: Samuel Becket i Vaclav Havel; Sergi Mas: Sobre filosofia, literatura i música. Algunes reflexions sobre com Thomas Mann, Lev Tolstoi i els seus persoatges llegeixenla filosofia i la música; Gonçal Mayos: Rashomon o la veritat multiple. Cinema i experiències vitals incommenurables; Lluís Roca: Una mirada filosòfica a la narrativa cinematogràfica de David Lynch; Anna Sarsaneda: L'endamà impossible. La filosofia posthumanista i el cinema.


PVP 12 €


           
GLOBALITZACIÓ I INTERCULTURALITAT (2011)

Presentació: Gonçal Mayos i Ignasi Serra; Gonçal Mayos: Genealogia de la globalització; Alfonso Bárcena:Gestionar la globalització vers la governança; Ramón Alcoberro: Per una cultura del decreixement; Sergi Mas: Contre el mite de l'estat impotent vers la globalització; Juan Lara: Somnis imperials, malsons globals. Del final de la guerra freda al tea party; Marta Doltra: Multitud i conflicte: Tony Negri; Norbert Bilbeny: El cosmopolitisme inclusiu: resposta a un món en moviment; Lluís Roca: Una crítica al multiculturalisme; Albert Llorca: La globalització del segle XXI. Por o esperança?; Anna Sarsanedas: Globalització informàtica: Per una nova ètica de la informació; Josep Casol: U. Beck: el risc en una societat inhòspita.

PVP 12 €


           
FILÒSOFS A CEL OBERT (2009)

Pròleg; Ramon Alcoberro: Edward O. Wilson: com la sociobiologia ha transformat la filosofia moral; Pilar Fibla: Comentari al llibre de Frans de Waal: Primates y filósofos; Mireia Sierra: Introducció a Richard Sennett; Albert Llorca: La modernitat líquida i el problema de l'educació; pensant a partir de Zigmunt Bauman; Adrià Chavarria: Simone Weil: reflexions sobre el totalitarisme; Ricard Gómez: Frederic Jameson: hermenèutica utòpica i postmodernitat; Marta Doltra: El pensament esmicolat: Jon Elster; Josep-Maria Domingo: La filosofia de la ment i la cultura en l'obra de Jerome Bruner; Xavier Sebastià: Introducció a Eric Hobsbawm; Gonçal Mayos: Mort Hungtington ¿què restarà del "clash of civilations"?; Adriana Ferran: In memoriam: Lluís Alegret Biosca



 PVP 10 €



           
FILOSOFOS CLÁSICOS, HOY (2009)

Presentación: Domingo Cabezas; David Murillo: La ciudad y sus excluidos en la Política de Aristóteles; Josep Casol: Pensar el miedo. Proponer el estado como ciencia; Ramon Alcoberro: Rousseau: las luces, Toureau i la ética ambiental; Salvi Turró: el sentido de la ética kantiana; Marta Doltra: La existencia angustiada en Kierkegaard; Miquel Costa: Lectura de J.S. Mill; Lluís Alegret: La crítica de Schopenhauer a Hegel; Gonçal Mayos: Nietzsche: el primer postmoderno; Manuel Satué: La personalidad de Wittgenstein reflejada en los diarios y otras obras; Albert Llorca; De la intersubjectivdad huserliana a la relación interpersonal en Paul Ricoeur.


 PVP 10 €




           
MARGES DE LA FILOSOFIA (2008)

Sumari. In memoriam: Lluís Alegret Biosca i Manuel Satué i Sillué; Pròleg Miquel Seguró; Ginés Navarro: Felicitat i cultura: de Freud a Marcuse; Lluís Roca: Slavoj Zizek: La filosofia com a espai radical; Marta Doltra: La antrolopogía social de Pierre Bourdieu (1930-2002) ; Manuel Satué: El darrer Sartre: de la "Critique" i més enllà; Albert Llorca: Gabriel Marcel: crítica i compromís davant del món contemporani; Miquel Seguró: Protestantisme i filosofia: Paul Tillich (1886-1965) i Wolfhart Pennenberg (1928-); Damingo Cabezas: Gallen Strawson i el problema de la ment i el cervell; Gonçal Mayos: Guerra de civilitzacios Huntington i els neocons


PVP 10 €



           
FRONTERES DE LA DESRAÓ (2006)

Sumari: Introducció . Gonçal Mayos: Com l'home va esdevenir irracional.Conté ciència-ficció . Lluís Alegret: La irracionalitat i els seus límits. Concha Fernández Martorell: El poder de l'irracional. Miquel Seguró: Irracionalitat i postmodemitat. Alejandro Volkoff: El comportament irracional. Manuel Satué: Arthur Schopenhauer: la filosofía de l'absurd i l'absurd de la filosofia. Marta Doltra: L'irracional com a límit de la racionalitat en el segle XX: Nicolai Hartmann. Domingo Cabezas: La sorpresa newtoniana. Raó i racionalitat de l'alquímia d'Isaac Newton. Albert Llorca: L'irracional en l'ámbit de l'hermenèutica. Una reflexió personalista arran de la finitud humana. Jesús Ricart: La perversió de l'alternativa a la crisi de la raó pràctica. Francesc Nicolau: Ernst Jünger i l'irracional.

           
 PVP 10 €



AL VOLTANT DE KANT (2005)

Sumari: Introducció. Ll.Alegret, R.Alcoberro, José-Manuel Bermudo, Norbert Bilbeny, Raúl Gabás, Pere Lluís Font, Gonçal Mayos, Arnau Puig, Salvi Turró


 PVP 10 €




PENSAR L'ALTERITAT(2005)

Sumari: Introdúcció . Saivi Turró. L' alteritat en la filosofia .Goncal Mayos. L'alteritat de la raó: ¿què fer amb l'irracional? .Lluís Alegret. La naturalesa de l'alteritat .David Murillo. La ciutat i els seus exclosos en La Política Aristòtil.Domingo Cabezas. L'alteritat en la filosofia de Hume: El problema de la relació entre la ment i el mónRamón Alcoberro. El salvatge i el pensament de les Llums. Marta Doltra. L'alteritat: entre l'individualisme i el socialisme. Roberto Augusto Mínguez. La intersubjectivitat en Schelling i en Hegel.Miquel Seguró. Aproximació al "Jo i Tu" de Martín Buber. Albert Llorca. De la intersubjectivitat husserliana a la relació interpersonal en Paúl Ricoeur .Josep Lluís Sarrato. La dimensió tràgica de l'alteritat Misse Hinojosa.. L'ètica global; un impossible categòricJesús Ricart. L'altre en la construcció del |o. Manuel Satué. L'altre en Sartre i Levinas. Concha Fernández Martorell. Altres veus en l'obra de Walter Benjamín. Adriana Ferran. Narcissus


PVP 10 €


           
FILOSOFIA I POLÍTICA, ARA (2004)

Sumari: Introducció. Ramon Alcoberro: Corrents actuals en filosofia política: una panoràmica. Manuel Cruz: Sobre la dificultat de viure junts. Eugenio Tras: Quatre intervencions al voltant d'una guerra. J.M. Bermudo:El sentit ocult de la crítica a a Il·lustració. Gonçal Mayos: La raó d'estat: raó o desraó?. Àngel Puyol: El repte de la igualtat en la filosofia polític actual. Joan Vergés: L'anarquisme filosòfic: defectes i atractius. David Murillo: pensament únic, ortodòxia econòmica i altruisme. Anna Quintanas: Una anàlisi dels moviments altermundialistes a partir de M. Foucualt. Marina Garcés: Conflicte i democràcia en el nou capitalisme. Lluís Alegret: manifestacions de la irracionalitat.

          
 PVP 10 €




EL MAL (2004)

Sumari. Introducció. .Francesc Torralba. ¿Unde malum? .Albert Llorca. EL mal i la debilitat de la cultura .Antonio Blanco. El mal en la tradició judeocristiana . Lluís Alegret. La interpretació del mal en l'era de la tecnoc1encia.Ramón Alcoberro. "El desastre de Lisboa": una meditació il·lustrada sobre el mal.Marta Doltra. Del dolor físic al mal moral .Gonçal Mayos. De la raó del mal al mal de la raó . Jesús Ricart. El poder com a institució del mal.David Murillo. Pensar moral i empresa. Mise Hinojosa. El lloc de Peter Singer en l'ètica contemporània. .Adriana Ferran. La gran capçada del mussol de la filosofia (poema)


 PVP 10 €

           



EROS I TÀNATOS (2003)

Sumari. Alain Verjat. L'amor i la mort. .Antonio Blanco. Eros i Tànatos .Ramón Marqués. Eros i Tànatos. Una anàlisi. Lluís Alegret. Un conflicte entre Eros i Tànatos a la societat de la tècnica. Un platejament ontològic. Ramon Alcoberro. Diderot a Citera: Eros i Tànatos. .Gonçal Mayos. El subjecte modern entre desig i mort. Josep Lluís Camino. L'Eros com a desig i el Tànatos com a negació de la voluntat de viure en Schopenhauer. Marta Doltra. Gènere i diferència. Albert Llorca. Eros i malaltia. Victoria Martínez. Eros i Tànatos: l'erotica considerada des del cos humà anormatiu. Jesús Ricart. Plaer i displaer a l'era de la ciberconsciència. Esteve Rovira. Ertos i Tànatos com a expansivitat i depleció. Adriana Ferran. La violència


 PVP 10 €
           



L'INDIVIDU DAVANT DEL TERCER MIL·LENNI (2001)

Sumari.Adriana Ferran. Des de l'univers a la pemsa pel camí de la imaginació (poesia) .Manuel Cruz. L'individu i la comunitat: maneres de pensar la pertinencia. Ramon Alcoberro. L'amor propi: de l'individu il.lustrat al postmodern. Lluís Alegret. Individu i reforma educativa davant el tercer mil-lenni. Antonio Blanco. L'individu en la societat anarquista. Josep Lluís Camino. L'educació de l'individu al tercer mil.leni. Bernat Castany. L'individualisme i l'individu en el temps de la globalització. Marta Doltra. Com ens veiem davant el tercer mil.lenni? Albert Llorca. Existència individual i psicología educadora. Ramon Marquès. La intel.ligència intuïtiva. Gonçal Mayos. Individu i educació a l'època d'internet i la postmodernitat. Esteve Rovira i Mestres. Postmodernitat i creativitat individual. Manuel Satué i Sillué. L'individu en la psicoanálisi del segle XX.



PVP 10 €
Contactar: liceumaragall@gmail.com           




GLOBALITZACIÓ I PENSAMENT ÚNIC (2000)

Sumari.Manuel Cruz. A partir del pensament únic: globalització i cosmopolitisrne. Gonial Mayos. Genealogia i crítica del pensament úníc. Marta Doltra. La dissidència davant del pensament únic. Antonio Blanco. Els valors en la societat definida pel pensament únic. Lluís Alegret. Informàtica i ensenyament en el context del pensament únic. Josep Lluís Sarrato. El dualisme del pensament únic. Ramon Marquès La intuïció enfront del pensament únic. Bernat Castany. Mite i realitat de la globalització-pensamnent únic contra l'actual i  futura forma de totalitarisrne tou.



PVP 10 €
Contactar: liceumaragall@gmail.com           



LA UTOPIA 1999)

Sumari.Arnau Puig. Próleg. .Albert Llorca Arimany. Interdependència entre ideologia i utopia. Gonçal Mayos. Possibilitat del pensar utòpic. Antonio Blanco Ruiz. La utopia bíblica. Lluís Alegret. La dimensió utòpica de l'obra d'art. Bernat Castany. Del socialisme científic al socialisme utòpic. Marta Doltra. Entre la utopia i el pragmatisme



PVP 10 €
Contactar: liceumaragall@gmail.com           



POSTMODERNITAT (1998)

Sumari.Bernat Castany. Contrapunt Modernitat-Postmodernitat. Gonçal Mayos. Postil·lustració o  autocrítica de la modernitat. Lluís Alegret. El nihilisme i la postmodernitat: la situació actual. Raul Gabàs. Ètica postmetafísica. Ramon Marqués. L'essència permanent dels valors fins i tot a la postmodernitat. Xavíer Antich. L'estètica de la postmodernitat: Jean-Frangois Lyotard. Emília Olivé. De com Simone Weil entra en la postmodemitat. Manuel Satué. Jacques Derrida i la deconstrucció.


  PVP 10 €
Contactar: liceumaragall@gmail.com     
    



LECTURA D'ARISTOTIL (1996)

Sumari. Eudald Forment: lntroducció a la lectura de la Metafísica d'Aristótíl. Xavier Antich: La constitució d'una ontología no traumàtica. Lluís AJegret i Biosca: El problema de la causalitat al libre 11 de la Metafísica. Carlos Gómez: La filosofía primera i la seva problemàtica a la Metafísica d'Aristòtil.Manuel Satué 1 Sillué: A la recerca d'una ciencia inabastable. (comentari al llibre Gamma). Pedro Sols Lúcia: L'enigma de Kappa. Bernat Castany i Magraner: Lectura ética de la Metafísica d'Aristòtil. Xavier Hernàndez i Sànchez: Lectura del libre X de la Metàfsica d'Aristòtil. Emílla Olivé Vidal: A la recerca de I'ens per la doctrina de l'analógia. (Lectura de llibre X de la Metafísica d'Aristòtil) . Xavier Antich: Metafísica, llíbre Lambda: La clau, de volta de l'ontoteleologia aristotélica.Lluís Alegret i Biosca: Metafísica. Anàlisi del llibre XIV (N)


 PVP 10 €



           
LECTURA DE FILÒSOFS CATALANS DEL SEGLE XX (1995)

Sumari. Bernat Castany i Magraner. Trets i afinitats dels filòsofs catalans. .Josep Manuel Udina i Cobo. L'arrel tròfica del coneixement en Ramon Turró, i la recurréncia del tema en Unamuno i Bloch. Lluís Alegret i Biosca. El pensament espiritualista de Serra Hunter. Manuel Satué i Sillué. La filosofia pràctica:Tomàs Carreras i Artau. Bernat Castany i Magraner. Fonamentació ontopsicológica de l'ética de Nicol. Antoni Prevosti i Monclús. Jaume Bofill i l'evidència de l'ordre. Josep-Maria Terricabras. Estil i pensament en l'obra de Ferrater Mora.


 PVP 10 €

  



LECTURA DE SCHOPENHAUER (1992)

Sumari.  Xavier Hernàndez: Lectura de Schopenhauer. Llibre primer. Lluís Alegret: El concepte de voluntat en Schopenhauer. Bernat Castany: La raó 1 la desraó de/ pessimisme 'versus l'impiu i inútil optimísme.Emilla Olivé: Schopenhauer i I'ídealísme kantíà. Bernat Castany: Theoria ancilla praxeos o filosofia pràxíca versus filosofia especulativa. Lluís Alegret: La crítica de Schopenhauer a Hegel. Manuel Satué: Paral.lelismes í diferéncies entre Schopenhauer i Freud.

PVP 10 €




LECTURA DE HEIDEGGER (1991)


Sumari. Manuel Satué. Iniciació a «Sein Und Zeit» de Martin Heidegger. Salvi Turró. Lectura de «Sein Und Zeit» (Introducció, capitol II) . Albert Llorca. La mundanitat de l'«Ésser-Hi» a Ésser iTemps. Xavier Antich. La crítica de la mundanitat cartesiana i la noció d'espai a Heidegger.  Josep Pandolfi. Els Modes d'ésser del «Ser-Hi». Sergio Millàn. Sein und Zeit: Una Metafísica de la violència. Bernat Castany. El «poder ésser total» propi de l'«ésser-hi» i la temporalitat com a sentit ontològic de la cura. Lluís Pibernat. Temporalitat 1 quotidianitat. Salvi Turró Lectura de «Sein und Zeit» (Secció 11, capitol V) . Bernat Castany. El concepte vulgar de temps. Xavier Antich Heidegger, 1957: de la identitat a l'ereignis. Emília Olivé. El camí de la diferéncia cap a l'ésser. Lluís Alegret. La interpretació heideggeriana del concepte d'experiéncia hegeliana.

PVP 10 €