Translate

dimarts, 15 de setembre del 2015

RECONFIGURACIONS ACTUALS I PERENNITAT DE L’ÈTICA



“RECONFIGURACIONS ACTUALS I PERENNITAT DE L’ÈTICA”
Margarita Mauri i Carles José i Mestre
(Ateneu Barcelonès, 21 de març de 2015)


La sessió de març del cicle sobre “Ètica en el món contemporani” ha estat a càrrec de Margarita Mauri i Carles José i Mestre, ambdós professors d’ètica a la facultat de Filosofia de la U.B., que han mostrat la complexa situació actual de la filosofia pràctica (ètica i filosofia política), tot preguntant què hi ha de perenne en aquesta visió, què es pot recuperar del passat i, naturalment, què hi ha de nou. 

L’exposició de Margarita Mauri va oferir un útil mapa per situar autors i corrents que s’han desenvolupat en el pensament ètic del segle XX destacant d’entrada la distinció entre les ètiques dels béns, d’origen aristotèlic i interessades en la virtut com a caràcter moral adquirit, i les ètiques de la norma, d’arrel kantiana i preocupades fonamentalment pel deure. A aquestes ètiques s’afegeixen la tradició de l’utilitarisme, l’intuïcionisme del sentit comú, i l’emotivisme, entre altres. El paper que es pot atorgar a la prudència, la contraposició entre objectivisme i relativisme són alguns dels problemes plantejats en la contraposició entre els diferents corrents. La professora Mauri va destacar el paper que ha tingut l’article de la filòsofa Elisabeth M. Anscombe, “Modern Moral Philosophy” (Philosophy, 33, nº 124, 1958), perquè va canviar el plantejament de la filosofia moral fins al moment.

Ens va recomanar també la lectura del llibre de Robert Audi, Valor moral y diversidad humana (Avarigani Editores, 2013), perquè planteja un seguit de reptes que ha d’afrontar l’ètica; com la relació entre allò moralment lícit i allò tècnicament possible (per exemple, la clonació), les relacions interculturals dins d’una mateixa societat, els perills de l’autocomplaença i de considerar que tot allò propi és el millor, la necessitats de models d’excel·lència, o el paper que han de tenir els mitjans de comunicació.

El professor Carles José Mestre va fer un resum dels principals moviments de la filosofia política occidental a partir dels anys 90. Va destacar el debat entre el liberalisme i el comunitarisme, vinculat amb el neoaristotelisme gràcies a figures com A. McIntyre i C. Taylor. D’aquest debat va subratllar una idea de Taylor: tot i les insuficiències del liberalisme, queda clar que l’individualisme ha arribat a les nostres societats per romandre-hi. A més dels esmentats moviments, va parlar del republicanisme, representat per Philipe Petit i de l’agonisme, defensat per Chantal Mouffe. Del republicanisme va destacar la defensa que fa de la intervenció de l’Estat en la vida col·lectiva a favor d’una idea de virtut pública , mentre que de l’agonisme de Mouffe va recollir el reconeixement de la impossibilitat d’assolir aquella situació ideal d’harmonia i “pau perpètua” que cerca el liberalisme; i també la necessitat d’acceptar la diversitat i contradicció d’opinions que han de recollir les institucions democràtiques.

A més dels esmentats moviments, el professor Carles José Mestre, va destacar l’aparició del que ell va anomenar “pensament impolític contemporani” que refusa els grans escenaris de l’acció política, com l’Estat. Tot i que hi ha antecedents històrics importants com Altusius, enfrontat a Bodin, tot defensant la viabilitat d’un grup harmònic de persones que es desenvolupa sense l’acció organitzadora de l’Estat; la idea ha estat plantejada més actualment per John Holloway en Change the World without Taking Power (2002) i a Espanya per Carlos Taibo (www.carlostaibo.com

La discussió final va començar amb una reflexió sobre les diferents visions de l’ésser humà que impliquen els diversos moviments ètics i polítics esmentats, que compliquen encara més el panorama. Com va dir la professora Mauri a propòsit dels drets humans, és més fàcil posar-se d’acord en el què que en el per què.


Ricard Gómez i Ventura
Març 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada